Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!
Que al tombant de vespre
Quan el sol se’n va
Maria Antonieta
Surt a investigar
I travessa el trànsit
I es cola allà on vol
Per fer por a nenes
I a homes sense son
I amb altres espectres
Es riu dels mortals
Asseguda en punxes
De la catedral
I sobrevolant París desert es diu:
“Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t’estan mentint
T’estan mentint!”
I es diu:
“Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l’interior d’aquells jardins
D’aquells jardins!”