Quan caigui sobre teu la còlera dels déus i no quedi res a dir
Quan ja no importi aquesta tarda, si t’ho has passat bé, o si has patit
Quan cada error al món, quan cada pas en fals, contingui més veritat
Que el feix depriment de fulls intactes del teu currículum immaculat
Veuràs el doble fons dels envans, rius subterranis daurats, mars amb tresors amagats
Va, aquest joc t’agradarà, juguem a classificar els que ho fan bé i aquells que no
Jutgem cruelment els que s’equivoquen, sentim-nos petits per aquells que ho fan millor
I després repassarem els grans greuges que has sofert, els mals sense precedents
Però vés pensant què és el que arrisques, què poses en joc, tu, per estar content
Que cap, cap cervell genial reparteix els dies bons i els dolents, que l’univers no ens deu res!
Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l’asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs
Però tu sabràs el que fas, jo vindria a practicar el noble art d’anar endavant
Si et sents intrús no parlis gaire i ja veuràs, ningú adverteix l’engany
No et demanen un carnet, no hi ha escrit cap reglament, s’equivoca el més expert
Donem conversa, som amables, i no se sap si malgrat l’esforç anem
Cap al plaer o al dolor, a la llum o a la foscor, a un gran banquet o a la més cruel inanició
Tots ens movem! No pots quedar-te encallat eternament!
Avança, vianant, per les llambordes i l’asfalt!
Tots ens movem! No aconseguiràs quedar-te quiet!
Pobre vianant, aquesta lluita la perdràs
Que hi hagi pau, que hi hagi pau, que hi hagi pau damunt la Terra
Creu en el món, creu en el món, creu en la gent que no coneixes