Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria
I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall
Cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”
O dir: “em sap greu, però t’equivoques i del tot
No has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”
Quan vaig fer d’home respectable
Que entén que són coses que passen...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar
I un directiu, un directiu, em va acomiadar
I hauria pogut portar un barret ben divertit
Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa
O estirar-me dels cabells com posseït
Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me
Quan acceptava i assentia
El senyor obedient que porto a dintre...
I un directiu, un directiu, em va acomiadar
I un directiu, un directiu, em va acomiadar
Jo l’obeïa i em va acomiadar!
I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!
I aquest va ser el punt i final
D’aquest vell conte al•lucinat
Que ensenyarà potser als petits
I distraurà, esperem, als grans
I aquí s’acaba la funció
El directiu i el nostre heroi
Us saluden, us saluden